Inici - Recursos - Treball a l'aula - Tasques encadenades amb la unitat didàctica: El Sistema Digestiu

Tasques encadenades amb la unitat didàctica: El Sistema Digestiu

Tasques encadenades amb la unitat didàctica: El Sistema Digestiu

Es presenten diverses produccions per part de l'alumnat de materials multimodals (joc interactiu) resultants d'una seqüència d'activitats per treballar la llengua a través d'unitats pertanyents a l'àrea de Coneixement del Medi.

Aquest article es troba en fase de construcció i anirà patint diverses modificacions. Preguem disculpeu les molèsties.

Produccions de l'alumnat de 4rt de Primària de l'Escola Lavínia durant el curs 2009-10:

Aplicació per visualitzar el joc interactiu en format Trivial del Sistema Digestiu:

alt

Fes clic sobre la imatge i descarrega't l'aplicació per poder visualitzar el joc interactiu.

alt

Llibres i vídeos emprats per a les sessions de 4rt de Primària

alt

Érase una vez el cuerpo humano. Tomo 5: La digestión II. Editorial Planeta Agostini

alt

Jackson, G. (1985). Medicina. El cos i la salut. Barcelona: Barcanova

Vídeo:Érase una vez La digestión I

Vídeo: Érase una vez La digestión II

Vídeo: La Roda dels Aliments

Introducció

En aquesta secció es presenten i detallen alguns segments d'una seqüència didàctica en la que els alumnes de 4rt de primària van elaborar materials didàctics multimodals. Es tracta específicament d'una seqüència d'ensenyament i aprenentatge dins d'una unitat d'integració de competències entre “Coneixement del Medi i Llengua”. La seqüència inclou activitats com: l'elaboració de preguntes i respostes a partir d'un text input i l'elaboració d'un joc de preguntes i respostes (tipus trivial) en format multimodal digital. Durant el desenvolupament d'aquesta unitat didàctica l’equip d'investigació i de mestres van decidir prescindir dels manuals de classes i substituir-los per llibres amb contingut temàtic (amb textos informatius-expositius) ja que presentaven una forma convencional d'estructurar i organitzar la informació.

Seqüència d'activitats:

1) Introducció del tema del sistema digestiu i anàlisi del significat de les paraules “Sistema” i “Digestiu” a través d’una pluja d'idees per part dels alumnes. Tres temes claus: 1) Òrgans i Cos; 2) Sistema Digestiu (com passa); 3) Salut i Alimentació.

2) Elaboració d'una taula de tres columnes amb la descripció del sistema digestiu:

a) Òrgans del sistema digestiu (per ordre de dalt a baix);
b) Accions que compleix cada òrgan (verb o frase) i,
c) Coses que sentim quan l'òrgan fa l'acció.

alt
alt

alt

i)

3) Visualització d’un vídeo temàtic “Érase una vez la vida” on els alumnes registren en paper les observacions sobre el contingut del vídeo visualitzat, com per exemple nous conceptes claus relacionats amb el sistema digestiu com: el bol alimentari, sucs gàstrics, sucs pancreàtics, bilis, etc. Així mateix, en aquest vídeo s'analitzen metàfores entre personatges que són presentats de forma animada simbolitzant els òrgans, bacteris, la sang, etc.

alt

ii)

4) Presentació d’una llista del camp lexical i redacció d'una història similar a la del vídeo “Érase una vez la vida” per part dels alumnes. La professora subministra vocabulari tècnic específic del tema “El Sistema Digestiu” (camp lexical del tema amb noms, connectors i verbs), utilitzat en aquest tipus de text a partir del qual els alumnes elaboren la redacció.

alt

iii)

5) Presentació de la forma i del concepte de “mapa conceptual”. En aquesta sessió la mestra separa el significat de les paraules “Mapa” i “Conceptual” i els alumnes busquen al diccionari el significat de cada paraula, una vegada definits els termes la mestra acompanya l'explicació amb la mostra d'uns quants exemples de mapes conceptuals referents a altres temàtiques. D'igual forma, analitzen els elements que consten en un mapa conceptual: conceptes, relacions, connectors, fletxes, jerarquització de conceptes, etc.

alt

iv)

6) Elaboració d'un mapa conceptual per part dels alumnes on s'expliqui el procés del sistema digestiu. La mestra els lliura un full amb paraules que fan referència al sistema digestiu. L’alumnat retalla les paraules per formar el mapa conceptual establint les diferents relacions entre els termes utilitzant els símbols i la disposició espacial.

alt

v)

7) Valoració i correcció per part de la mestra dels mapes conceptuals per canviar les línies connectores per fletxes direccionals amb el propòsit de determinar el tipus de relació entre els diferents conceptes.

8) Elaboració del mapa conceptual amb el programa Power Point a l'ordinador.

alt

vi)

9) Presentació d’un text amb el format en cola & commata i anàlisi del mateix:

- Sessió 1: Projecció en diapositives del text. Realització de la lectura en veu alta. Anàlisi de: els elements del text, la seva forma de presentació i del propi contingut temàtic (títol, subtítol, conceptes claus, etc.)
- Sessió 2: Comentari i anàlisi dels elements del text, tant de format com de contingut. Identificació de noms, verbs i adjectius dins les frases o paràgrafs.
- Sessió 3: Identificació de subtemes en del text principal i continuació amb el procediment d'anàlisi del text.
- Sessió 4, 5 i 6: Fase de senyalització de les parts del text, on es subratllen amb diversos colors: paraules claus, definicions, descripció, etc.
- Sessió 7: Repàs de tots els textos treballats.

alt alt

vii)

10) Presentació d'una taula d’alimentació on els alumnes anoten, en primer lloc, el que mengen cada dia durant una setmana i, en segon lloc, dibuixen el tub digestiu i senyalen les seves parts i els òrgans que el formen. Com a última activitat redacten l’explicació de la funció de cadascun dels òrgans que formen part del tub digestiu.

alt

alt

viii)

11) Visualització d’un vídeo temàtic “La roda dels aliments”. Abans d'iniciar la projecció del vídeo es repassen els conceptes apresos en els textos treballats anteriorment en format cola & commata i tot seguit es reforcen els tipus d'aliments.

alt

ix)

12) Revisió i discussió de la taula dels aliments que han anat omplint amb aquells aliments que han menjat durant tota la setmana. Identificació dels tipus d'aliments que existeixen i que han après i, verificació de si es tracta d'una dieta equilibrada i variada.

13) Formulació de preguntes: lliurament als alumnes d’una taula amb la classificació dels tipus de preguntes que es poden formular en unt text de tipus informatiu-expositiu. La mestra explica l'activitat a través de l’exemplificació d’alguns tipus de preguntes que es poden formular entorn al text. Cada grup rep una secció del text a partir del qual es poden formular alguns tipus de preguntes segons el tipus de text (denominació, descripció, definició, composició, etc.).

alt alt

alt

x)

14) Finalització de l'activitat anterior (formulació de preguntes) i redacció de les respostes: Un cop s’han redactat les preguntes, es procedeix a la redacció de les respostes. Abans, però, s’efectua un intercanvi de les preguntes redactades entre els diferents grups de treball perquè siguin uns altres alumnes els qui elaborin les respostes. L’elaboració de les respostes consta de dues fases. Per una banda, la cerca dins del text corresponent de les respostes correctes a les preguntes redactades per un altre grup. Per altra banda, la redacció de dos respostes alternatives incorrectes. Tot junt conformarà el muntatge final del joc interactiu (Trivial).
És important ressaltar que aquestes respostes només poden ser extretes del text font treballat a classe. A més a més, la mestra remarca que les respostes s’han d’acompanyar amb elements gràfics visuals (infografia, dibuixos, gràfics, etc).

xi)

15) Sessions de treball a l'ordinador, on els alumnes transcriuen les preguntes i respostes, busquen imatges, realitzen les infografies, proporcionen format gràfic al text i a les diapositives, etc.

alt

xii)

El treball a l'aula

Aquesta secció es troba en construcció.

Novetats:

Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]