Inici - Recursos - Famílies - Aprenentatges en l'alfabetització primerenca: exemples dels jocs

Aprenentatges en l'alfabetització primerenca: exemples dels jocs

Aprenentatges en l'alfabetització primerenca: exemples dels jocs

És decisiu per a l'aprenentatge la importància que la família i l'escola donin a la comunicació oral, a les diverses activitats amb el llenguatge, a les oportunitats per a la lectura, i a totes les diverses activitats relacionades amb llegir, escriure, parlar, escoltar.
Curs Educació Infantil
Unitat del llenguatge Jocs de llenguatge
Activitat amb el llenguatge Jocs de llenguatge

Introducció

Sens dubte, la família és la primera font d'experiències per al desenvolupament del llenguatge en els nens, i comparteix amb l'escola la responsabilitat en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Aquesta afirmació no significa que en la família es realitzi, o s'hagi de realitzar, un ensenyament directe i formal com a l'escola: significa que l'aprenentatge del llenguatge escrit és un procés evolutiu que comença abans de l'ensenyament escolar formal, que està relacionat amb l'aprenentatge del llenguatge oral i que requereix d'un ambient cultural tant a l'escola com a la família. Aquest és el sentit de l'expressió “alfabetització primerenca”: són les vivències relacionades amb el llenguatge i amb la cultura escrita que ajuden al nen a convertir-se en lector i escriptor.

És decisiu per a l'aprenentatge la importància que la família i l'escola donin a la comunicació oral, a les diverses activitats amb el llenguatge, a les oportunitats per a la lectura, i a totes les diverses activitats relacionades amb llegir, escriure, parlar, escoltar. En els contextos en que hi ha aquestes oportunitats es crea un ambient alfabetitzador que dóna lloc a tres tipus d'experiències: a) experiències en què els nens interactuen amb llibres i amb lectors i observen les conductes lectores dels adults, b) experiències en què els nens interactuen i exploren el material escrit per si mateixos, i c) experiències amb l'ús del llenguatge i la reflexió sobre ell en diverses situacions i activitats.

En aquest article ens detindrem en aquest tercer punt per proposar algunes activitats de jocs amb llenguatge que serveixen per posar atenció a la seva forma, funció i significat.

Els jocs del llenguatge poden ser un pont entre la família i l'escola perquè constitueixen part del folklore cultural d'una comunitat en relació amb la llengua. També poden ser un instrument de gran ajuda per al desenvolupament del llenguatge oral i escrit perquè implica una certa reflexió sobre si mateix. En efecte, segons diversos autors, el joc amb el llenguatge es dóna quan la gent manipula les formes i funcions del llenguatge com a font de diversió o per si mateixes. Tothom juga amb el llenguatge i respon a aquests jocs. Les respostes van des de les més primitives fins a les més elaborades. Hi ha molts tipus de jocs de llenguatge i hi ha professionals, així com revistes i programes. El “manipular” s'ha d'interpretar literalment: agafem una certa característica lingüística -tal com una paraula, frase, part d'una paraula, grup de sons, sèrie de lletres- i fem amb ella el que no fem normalment. D'aquesta manera es trenquen les regles de la llengua amb finalitats lúdiques (Crystal 1998:1).

Quan un nen juga amb el llenguatge juntament amb un adult, els processos de participació són molt diversos i poden estar a diferents nivells: escolta, repetició parcial, repetició total de forma immediata, memorització, repetició total de forma diferida, repetició amb lleugeres modificacions que respecten les normes del joc i, finalment, recreació introduint coneixements previs, però ara, seleccionats de forma conscient perquè s'ajustin a les regles del joc.

Que ens diuen les normes d'un joc?

(ja sigui de forma explícita o implícita)


Ens diuen que és el que es manipula: els sons, el significat de les paraules, el discurs. També ens diuen quin procediment emprar en aquesta manipulació: iconicitat, deletreig, incongruència, ambigüitat…

A continuació presentem una classificació dels procediments implicats en els jocs de llenguatge, amb exemples i activitats per a cadascun d'ells, amb l'objectiu que professors i familiars dels nens puguin usar-los per crear situacions d'aprenentatge del llenguatge i de l'escrit.

Iconicitat

• El procediment d’iconicitat sonora fa referència a expressions que no són totalment arbitràries, sinó que estan motivades per alguna relació amb el que representen, encara que aquestes expressions siguin bastant convencionals.

• Les activitats poden consistir en reconèixer les unitats que imiten els sons, identificar el que es pretén representar i imitar-les.

• L'exemple més conegut són les onomatopeies com a manifestació de cert simbolisme sonor, però també interjeccions, reguitzells i cançons que acompanyen l'acció realitzada pels nens (saltar, córrer, corda, etc.). Exemple de joc:

alt

Reduplicació

• El procediment implica l'ocurrència doble o múltiple de sons, síl•labes o fonemes, de morfemes, de paraules o de frases.
• L'activitat pot consistir a duplicar o repetir algun element de diferents nivells de llenguatge, amb diferents objectius, com la reciprocitat, la intensitat, el costum o l’atenuació.
• Exemples: rimes, cançons infantils, paraules bessones. Exemple de joc:

alt

• Exemple d'embarbussament:

alt


Inversió, substitució i canvis

• El procediment d’inversió es pot fer sobre una categoria del món (per exemple, alterar els límits entre categories, ajuntant animal i humà) o sobre algun element del discurs (fonèmic, morfèmic o gràfic). La substitució d'algun element pot fer-se sobre la síl•laba (per exemple, la consonant inicial de la síl•laba o les vocals) o sobre les paraules, canviant alguns d'aquests elements.
• L'activitat pot realitzar-se per selecció de vocals, en les expressions monovocáliques, per substitució de sentit en el calambur o en el nonsense, per fusió com en les paraules maleta (amb fusió de categories) i en els canvis de síl•labes entre paraules, com en els contrapets, amb inversions com en els palíndroms, etc.

• Exemples de jocs:

alt

alt

alt

• Exemples de cançons que substitueixen les vocals:

alt

Deletreig

• Els jocs basats en el deletreig de paraules presenten un procediment bàsicament en la modalitat escrita, entre ells podem incloure els mots encreuats, els cal•ligrames, els palíndroms . En molts d’ells es juga també amb la disposició de l’escrit.
• Exemple de joc oral:

alt

• Exemple de cançó:

alt

Paral•lelisme

• El procediment de paral•lelisme respon a un principi d'equivalència i de simetria entre diferents aspectes de la llengua: es pot tractar de paral•lelismes mètrics, semàntics o sintàctics.
• Aquest procediment es concreta en activitats que consisteixen a seleccionar estructures mètriques, establir paral•lelismes sintàctics, de repetir o contrastar elements lexicals i fonològics, o d’organitzar de forma deliberada l'estructura sintàctica, per exemple per mitjà de combinacions o de repeticions.
• Exemple de cantarella inicial del joc de respondre al company sense dir les paraules prohibides:

alt

Incongruència i ambigüitat

• Són procediments per establir diversos significats d'una expressió. A nivell lexical se sol usar l'homonímia o la polisèmia. Per exemple, les endevinalles són jocs estructurats generalment com a preguntes, que juguen en l’ambigüitat fonològica, morfològica, lèxica, o sintàctica.
• L'activitat que es pot desenvolupar amb la incongruència es basa en la identificació d'aquesta, amb l'ambigüitat és més difícil perquè, per solucionar correctament una endevinalla, els nens han de tenir certa comprensió de l'ambigüitat de les paraules.
• La majoria d'acudits construïts per a nens o imitats per ells recorren a aquest tipus de procediment semàntic d'ambigüitat (Sutton-Smith (1988). Així també les endevinalles, les rèpliques, els duels i els mots capgirats.
• Exemple d’endevinalla:

alt


• Exemple de poema (Gianni Rodari)

alt

Violacions i manipulacions del sentit

• Les violacions i manipulacions són procediments que afecten a aspectes pragmàtics i sintàctic-semàntics i es troben en les bromes i mots capgirats convencionals.
• Les activitats de violació més elementals que realitzen els nens solen barrejar humor verbal i agressió verbal i s'expressen en l'ús de paraules no permeses, en insults o en expressions emocionals.
• Exemple de joc:

alt

• Exemple de cançó:

alt


Quin benefici porta jugar amb el llenguatge per el desenvolupament?

Jugant amb el llenguatge es contribueix al desenvolupament fonològic a través del seu focus sobre les propietats dels sons del llenguatge i sobre els contrastos de sons, per exemple en l'ús de “nonsense” o de les paraules sense sentit. A través dels jocs morfològics s'ajuda també al desenvolupament de l'estructura i composició de les paraules. A més, els jocs amb paraules de sentit contrari ajuden al desenvolupament semàntic i els jocs que requereixen participar en interaccions (diàlegs, mots capgirats, etc.) ajuden al desenvolupament de l'ús social del llenguatge.

Joc de llenguatge i aprenentatge de la lectura i l'escriptura

Al jugar amb el llenguatge el nen para esment a com està format, quins és el sentit, perquè serveix, etc. És a dir el joc implica un distanciament de l'ús quotidià del llenguatge. Per això molts autors han vist una relació amb l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura degut a que també requereix una atenció als components del llenguatge (aspecte sonor, unitats com lletres, paraules, etc.). Recolzant-se en l'activitat de jugar amb el llenguatge, l'aprenentatge es beneficia: l'atenció en el llenguatge que el joc requereix ajuda al desenvolupament de la consciència sobre la seva forma, el seu significat, les seves regles i funcions.

Referències

Crystal, D. (1996). Language play and linguistic intervention. Child Language Teaching and Therapy, 328-342.


(*) Aquest article va ser publicat a la revista CEAPA (2011, de les AMPES, en castellà) i traduït al català per la Núria Ribera.



Els paral•lelismes sonors, lèxics o gramaticals aïllen les unitats i mostren l'estructura repetida operant amb diferents components i amb un augment de la complexitat.
[...]
Els jocs amb l’aspecte sonor del llenguatge - en particular l’al•literació, l’assonància i la rima - són importants en la infància per al desenvolupament del sostrat fonètic, per al desenvolupament fonològic i per a la relació amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
[...]
La separació, reorganització i segmentació són els procediments més relacionats amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
[...]

Novetats:

Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]