Inici - Recursos - Pràctiques - Escriure textos sobre textos

Escriure textos sobre textos

Escriure textos sobre textos

La referència als llibres llegits, a les històries i als personatges coneguts pot donar lloc a la producció de diversos textos “metatextuals”.
Curs Educació Primària
Unitat del llenguatge Text
Activitat amb el llenguatge Producció de textos

alt

La lectura assídua de llibres de literatura permet l’establiment i referència a un corpus de textos (contes) llegits. Així, mestre i nens poden parlar sobre la quantitat d’obres que van llegir en un determinat període. Aquesta referència als llibres llegits, a les històries i als personatges coneguts pot donar lloc a la producció de diversos textos “metatextuals”; és a dir, textos en els quals els nens es refereixen a les obres literàries com a obres, a les històries com a històries i als personatges com a personatges.

L’activitat de “fer memòria” dels textos llegits ajuda, en primer lloc, a crear memòria envers el propi patrimoni receptiu de textos escrits que s’ha guanyat a classe de llengua i, a més, permet recuperar els principals comentaris que s’han formulat al voltant d’aquests a l’aula (memòria de les activitats i continguts d’aprenentatge). En segon lloc, ajuda a compartir una referència explícita a múltiples trets dels textos, dels llibres i de les narracions; per tant, es tracta d’una manera diferent de conèixer-los. I, en tercer lloc, estimula l’ús de termes metalingüístics per part dels nens.

Les produccions escrites dels nens envers els textos llegits poden variar, des de l’enumeració d’aquests en una llista, fins a la producció de llibres sobre els personatges dels contes clàssics o l’elaboració de cartells dedicats a llibres de temàtiques diverses.

A continuació, presentem textos escrits per nens de diferents cursos del Cicle Inicial d’Educació Primària, en els quals podem observar exemples dels aprenentatges esmentats.

alt

Llistes sobre els contes llegits

(Cicle inicial primer, últim trimestre, Escola Baixeras)
alt alt alt

Aquestes són llistes que van escriure nens de primer durant l’últim trimestre del curs. Els nens van respondre a la invitació de la mestra de fer memòria dels noms dels llibres i contes que van llegir durant el curs.

Els nens recomanen

(Cicle Inicial, primer i segon, últim trimestre, Escola Àngel Baixeras)

En aquesta activitat, els nens escriuen un text per recomanar un llibre que van llegir i que els va agradar particularment. El format model combina un apartat de referència, un altre de síntesi/descripció/comentari del conte, i un tercer apartat d’opinió. Aquests aparts exigien diferents posicions per part del nen. La primera d’identificació de categories (títol, autor, editorial); la segona de comentari del text de forma impersonal (en tercera persona) i amb ús d’expressions i termes metalingüístics (“Aquest conte explica la història de...”); i finalment, la tercera d’opinió i expressió en primera persona.

La mestra va introduir l’activitat creant un context de sentit al voltant de l’escriptura. Llavors va aprofitar una exposició de feines escolars que es realitzaria a l’escola i va proposar als nens elaborar una sèrie de fitxes per a recomanar la lectura del llibre/història/conte que més els va agradar. La mestra va presentar un format per a la realització d’aquesta fitxa: tots havien de triar i escriure algunes informacions bàsiques sobre el llibre (títol, autor, editorial), a continuació fer-ne una petita descripció sobre el contingut i, en un tercer apartat, presentar-se a si mateixos i justificar la seva tria o donar les seves raons personals per recomanar el llibre. A més, van poder afegir un dibuix al·lusiu.

Els nens van respondre a aquesta consigna de diverses maneres i van aconseguir fer unes excel·lents recomanacions, en les quals van recuperar les identitats dels textos a l’apartat de descripció, i van exposar les seves raons en l’apartat d’opinió. Tant les descripcions com les opinions van ser de diferents tipus: en els textos descriptius, alguns van optar per referir-se directament als personatges del conte, altres als principals esdeveniments, altres van reproduir l’inici i el final del conte, i finalment, alguns van aconseguir compondre un resum. En molts casos, els nens van al·ludir als aspectes que es van posar de relleu a l’aula quan es va llegir o comentar un determinat conte. Així, per exemple, algú recomana un llibre perquè li agrada una paraula que surt dins d’aquest, etc.

Figura 1. Steven

alt

L’Steven comença la descripció del llibre recuperant l’inici del conte “va arribar una rata al bosc”, continua descrivint el que els altres personatges diuen i pensen sobre aquesta forastera, acaba assenyalant que aquesta opinió va canviar i, amb una frase suggeridora, deixa la incògnita de les raons d’aquest canvi “i al final pensaven que era bona perquè van passar dues coses”. L’Steven, a diferència dels seus companys, va recollir a la seva introducció un dels aspectes més treballats a classe: les paraules i els pensaments dels personatges. A l’aula, aquest èmfasi va permetre a la mestra començar a fixar l’atenció dels nens en “l’eix intencional”, que és necessari reconèixer per a comprendre les històries i també fer explícit quan es tracta de reproduir-les. Fer referència o comentar paraules o pensaments dels personatges també exigeix l’ús d’un ampli repertori de termes metalingüístics i metacognitius com ara saber, imaginar, dubtar, preguntar, respondre, mentir, explicar, etc. Finalment, en el segment d’opinió, l’Steven canvia de registre, es presenta i ens diu que recomana el llibre perquè li van agradar els dibuixos i també la història.

Figura 2. Jimmy

alt

En Jimmy escriu un text en què enumera els personatges que surten al llibre i comenta un aspecte molt important: “Surt una marioneta i un llop i un nen i és un conte que no té lletres ni colors”. I és que es tracta d’un llibre sense text quasi, amb moltes seqüències d’imatges en les quals es desenvolupen els esdeveniments i les il·lustracions estan fetes amb llapis Crayon en blanc i negre.. A la secció d’opinió, en Jimmy, en lloc de donar una raó per a llegir el llibre, ens diu que li va agradar des del moment en què surt el llop a la història: “m’ha agradat molt a partir del llop”.

Figura 3. Kevin

alt

En Kevin recomana el conte El gat amb botes. A la seva descripció reprodueix el que recorda de l’inici del conte, que és quasi igual que l’original, i es tracta d’un petit rodolí. En Kevin va escriure: “Un moliner va deixar quan va morir el que tenia als seus fils”, i l’inici del text que van llegir a classe deia “Un moliner va deixar, quan va morir, el poc que tenia als seus tres fills”. Després continua introduint ràpidament el gat i explicant la seva major feta: “va ser capaç d’enganyar l’ogre”. Quan expressa la seva opinió, fa referència al vocabulari treballat a l’aula i posa “m’agrada aquest conte perquè diu xixines”.

Figura 4. Benjamin

alt

En Benjamin fa un petit resum del llibre amb una expressió metatextual, exposa l’esdeveniment central de la història i enumera els seus personatges “El llibre explica que una granota salva els seus amics de la inundació. Plou molt i es desborda el riu. La granota va salvar els seus amics que són la llebre, l’ànec i el porquet.” En l’apartat d’opinió, ens comunica que el llibre li va agradar perquè va ser el primer que va aconseguir escriure bé, de manera que es tracta d’un llibre que identifica amb un canvi en el seu procés d’aprenentatge.


Altres expressions metatextuals de l'alumnat:


“Aquest conte explica una petita historia...”
“Es l’historia d’un petit llop que era bo...”
“El llibre explica que una granota salva als seus amics...”
“Aquest conte va de dos personatges...”
“En aquest conte comencen tots els ocells tristos... però al final

Llibre sobre personatges

(Cicle Mitjà, tercer, últim trimestre, Escola Àngel Baixeras)

En aquest exemple de treball d’escriptura sobre textos, els nens van arribar a fer tots plegats un llibre sobre els personatges dels contes que més els agradaven i que van titular “Personatges Selectes”.


El context de producció

Aquest producte es va realitzar a partir de la lectura del llibre Dins del bosc d’Anthony Browne. Aquest és un llibre metaficcional, la principal característica del qual rau en les nombroses referències intertextuals als contes clàssics de la literatura infantil. Per això, els nens es van anar trobant diferents personatges durant la lectura que provenien d’altres contes.

La idea per a construir un llibre sobre personatges la van triar de l’Un i un fan cent!, llibre en què la Teresa Duran presenta una mena de diccionari dedicat als personatges de la literatura infantil. Aquest llibre es va convertir en el model per al seu projecte d’escriptura (i producció editorial).

A l’aula van discutir diversos aspectes, no només sobre allò que explicarien (escriurien) de cadascun dels personatges, sinó també sobre les diferents parts que caldria fer perquè tot plegat funcionés com a llibre. D’aquesta manera van arribar a pensar, parlar i dissenyar el format de la portada i de les pàgines internes, van produir un índex i van formular diverses propostes d’introducció. Mitjançant una votació, van triar la portada i la introducció definitiva. No obstant això, es poden observar les altres propostes a l’apèndix del llibre.

Cadascun dels nens va presentar un personatge mitjançant dos tipus d’escriptura, una descriptiva (i a la vegada de ficció) i una altra d’opinió. Van desenvolupar el text en tres seccions; en la primera, Com sóc?, presenten el personatge però fent-lo parlar, és a dir, el descriuen en primera persona. En la segona secció, Altres com jo!, fan referències intertextuals, i encara escrivint en la veu del personatge, es refereixen a altres personatges que se li assemblen. Finalment, en la tercera secció, La meva opinió, prenen la seva pròpia veu i fan una recomanació o expliquen la seva tria.



Estratègies per ajudar a la comprensió i la producció per part del nen de textos narratius.
[...]

Novetats:

Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]