Rima en jocs de llenguatge (II)

Es tracta de procediments molt reconeguts en la poesia, però que formen part del llenguatge en general i responen al ritme i a l’estructura sonora de cada llengua. Són procediments que atrauen l’atenció sobre les paraules i creen sensibilitat envers la seva forma. El treball amb aquest tipus de procediments es justifica perquè són aspectes que poden ajudar a l’alfabetització inicial, en tant que, a més d’augmentar la sensibilitat a la forma, faciliten la segmentació de les paraules.

Durant l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura els nens necessiten identificar i extreure unitats del llenguatge, necessiten segmentar síl•labes, paraules, fonemes i unitats gramaticals. El ritme, la rima, l’al•literació i l’assonància ajuden en aquesta identificació, extracció i segmentació de les diferents unitats. A més d’aquesta funció, una altra funció del ritme i la rima és la d’ajudar a la memòria. En efecte, s’ha demostrat que els textos versificats no només són més atractius, sinó que també són més recordats.

Rima, al·literació i assonància

L'atenció al ritme i la rima comença molt aviat; en canvi, l’atenció a les endevinalles, a l'ambigüitat, a l'acudit i al canvi de significat no apareix fins als set o vuit anys. Entre ambdues edats (cap als 4 i 5 anys), és forta l'atracció envers les històries amb marcada repetició d'estructures gramaticals amb mínimes substitucions lexicals. Aquestes seqüències impliquen tant repetició com ritme. A més, creen ritme perquè els elements repetits mantenen el mateix patró d'entonació, i creen la repetició d'esdeveniments perquè comparteixen significat i estructura.

a) Al•literació

L'al•literació és una figura que explota aspectes sonors de les paraules i consisteix en repetir un so consonàntic. Està present en les onomatopeies, però sobretot en els embarbussaments. Els embarbussaments, al seu torn, presenten una repetició de sons de difícil articulació que corresponen a la cacofonia de les paraules i constitueixen un joc purament oral. Val a dir que aquest joc és prou conegut (només posant “embarbussaments” al Google surten un munt de pàgines).

A fi d'estimular el treball amb al•literació en els embarbussaments, el nen i la nena s’han d’iniciar en l'al•literació, i cal crear un ritme de repetició de sons controlant la longitud i la sonoritat de les paraules en un context lúdic. Les activitats poden consistir en fer memòria d’alguns embarbussaments coneguts i demanar que els recitin. A més, la professora n'ha de proposar també alguns (Ex. “Peret, et treu-te el pot del pit, que put”).
Una vegada se sap de memòria, es pot començar un treball més analític, assenyalant o fent reflexionar sobre els sons que es repeteixen. Després es pot passar a assenyalar sobre la forma escrita i fer sempre la pregunta de “si sonen igual o semblant quan el diem”.

Per a una situació de producció, es pot procedir a l’estratègia de “repetició amb modificacions” de la següent manera: distribuir un embarbussament i demanar al grup que canviï una paraula dins de l’embarbussament per una altra de la mateixa classe (un nom per un nom, un adjectiu per un adjectiu, un verb per un verb, un adverbi per un adverbi, etc. però sense usar aquesta denominació) i que comenci amb el mateix so.

Així mateix, una variació pot consistir en preparar moltes targetes amb diversos dibuixos (d'animals, de roba, de joguines, de menjar). Per altra banda, s'agafen les lletres mòbils, “se'n treu” una (preferentment consonant, i millor si és la /p/ o la /r/) i, acte seguit, els nens han de triar les targetes on els noms comencen amb la lletra escollida. Per finalitzar l'activitat, cal demanar-los la producció d’una al•literació amb aquesta lletra (si és necessari es dóna, de nou, un model a imitar).

b) Rima

La rima representa la semblança dels sons que acaben igual amb un procediment que combina la repetició i la substitució d’una part o d’una paraula, de manera que pot haver-hi rima d’una síl•laba que acaba en consonant, rima d’una síl•laba que acaba en vocal o rima de dues síl•labes. La podem trobar tant a la poesia com a les cançons, dites, poemes infantils, els refranys o els rodolins. A més cal tenir present les expressions amb rima es memoritzen millor, per això es recomanen per als infants. Tanmateix existeixen dos tipus de rima: per un costat, la rima consonant és la que presenta equivalència entre consonant i vocal final, i per l'altre, la rima assonant és la que repeteix només les vocals.

Amb l'objectiu de focalitzar-nos en la rima, es poden proposar diversos procediments: fixar un model i estimular la imitació, propiciar que els nens inventin paraules que “acaben igual” i dur a terme exercicis de tipus “cloze”. Per exemple, es poden proposar jocs en què s'hagin trobar 10 paraules que acabin igual i amb les mateixes tres (dues o quatre) lletres. En aquest sentit, és útil recórrer a la web www.rimas.es. A tall d'exemple, hi ha 510 paraules en català que acaben amb “eta”.

c) Assonància

L’assonància consisteix en la repetició dels sons vocàlics de les paraules i, igual que l’al•literació, fa un efecte de repetició sonora que atrau l’atenció dels nens i nenes. A P5 proposem treballar l’assonància a partir de poemes o cançons, tot seguint els següents procediments: segmentar les paraules en els seus components sil•làbics, repetir les vocals o fer paraules monovocàliques.

Objectiu (Per a...)

L’objectiu més important és promoure els procediments de jocs amb diferents aspectes inherents a l’estructura del llenguatge. Atès que es tracta de procediments sobre els elements i components de la llengua, els jocs resulten un bon instrument per a analitzar la seva estructura i per a posar de relleu les diverses maneres en què la llengua es pot treballar.

Consignes

Relacioneu l’al•literació amb els embarbussaments i feu jugar els nens amb diferents embarbussaments, o bé demaneu paraules que “s’assemblin” en l’aspecte al•literat o l’assonància. Quant a les rimes, podeu fer molts jocs a partir de la reflexió “en què s’assemblen” les paraules que rimen. Per exemple, podeu presentar parelles o trios de paraules que rimin i preguntar: “en què s’assemblen?”, “quin és el tros on s’assemblen?” o, directament, presenteu exemples i després demaneu altres paraules “que rimin”.

Competències en joc

Els jocs amb l’aspecte sonor del llenguatge - en particular l’al•literació, l’assonància i la rima - són importants a la infància per al desenvolupament del sostrat fonètic, per al desenvolupament fonològic i per a la relació amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Els jocs de rima i al•literació impliquen una espècie de pràctica o d’assaig amb certs aspectes fonològics, que són un indicador de la competència fonològica del nen i ajuden al desenvolupament de les habilitats segmentals i a la manipulació de les síl•labes.

Variacions

Arribar a la rima

• Comenceu recitant rodolins, poesia o jocs que tinguin rimes. Tot seguit, pregunteu si les coneixen, si els agraden i què tenen d'especial les paraules que senten.
• Després d'acostumar els nens a la rima (i a parlar de “rima”), presenteu algun poema amb rimes i feu la lectura en veu alta.
• Durant la lectura en veu alta, podeu emprar diferents mètodes que consisteixen en:

a) Llegir i assenyalar amb el dit el que s'està llegint.
b) Animar els nens a participar durant la lectura en veu alta: aplaudint, assenyalant; rellegint els poemes diverses vegades, repetint i implicant-se de diverses maneres cada vegada; assenyalant les parts interessants dels poemes mitjançant la repetició de la lectura d'una línia; rient.
c) Després de la lectura, cal fer preguntes ("què penses que es repeteix?", “quins rimen?”) gràcies a les quals es discutiran les formes i els dispositius de la poesia.

• Durant la segona lectura en veu alta, proposeu exercicis de “cloze oral” on els nens hauran de completar el que llegeix la mestra, la qual assenyalarà amb el dit i deixarà un espai sense llegir perquè ells completin. Generalment, les paraules articulades rimaran.
• Feu un comentari sobre les repeticions en la rima: assenyaleu les parts que rimen.
• Elaboreu llistes de paraules que rimen: les paraules es seleccionaran, en principi, dins el text treballat. Aquest presentarà algun camp semàntic (animals, menjar, etc. Vegeu www.rimas.es).
• A continuació, cerqueu les paraules que rimen. Es pot consultar la web: www.rimas.es per trobar exemples.
• Més tard, proposeu algunes opcions per a completar l'escriptura de les paraules amb rimes.

• Finalment, veugeu si poden escriure sols diverses paraules que rimen. No convé anar més enllà a fi de no abusar del tema.

Més sobre rima i al•literació

De forma oral:

1) Rima: produïu paraules que rimin.
2) Completeu rimes ("què et passa … [carbassa]", "veig una cosa…").
3) Endevineu la rima (presenteu rodolins i completeu amb rimes).
4) Digueu paraules amb al•literació: a partir de la primera, els alumnes han de dir paraules que comencin igual (amb el mateix so).

De forma oral i amb escriptura:

1) Intrús: identifiqueu paraules que rimin en una sèrie amb intrús.
2) Assenyaleu la rima en parells de paraules escrites (presenteu paraules de dues, tres i quatre síl•labes).
3) Preneu targetes de paraules i cerqueu les que rimen a partir d'allò que han escoltat ("quines paraules rimen amb ‘mes’?" "Veus, pes, etc.").
4) Identifiqueu i produïu paraules que acabin amb el mateix so (dues iguals i es diu una tercera).