Jocs de llenguatge i poemes amb jocs

Índex

1. Introducció

2. Definicions de jocs de llenguatge

3. Tipus de jocs de llenguatge

4. Aprenentatge dels jocs de llenguatge

5. Història evolutiva dels jocs de llenguatge

6. Procediments dels jocs de llenguatge

7. Quins beneficis aporta jugar per al desenvolupament del llenguatge?

8. Jocs de llenguatge i aprenentatge de la lectura i l'escriptura

9. A guisa de conclusió

10. Referències

1. Introducció

Els estudiosos sobre el tema dels jocs amb el llenguatge diuen que tothom juga amb el llenguatge i/o respon a aquests jocs. En canvi, coincideixen i discrepen sobre altres punts. Per exemple, coincideixen en les conseqüències del jocs, perquè atrauen l’atenció sobre el llenguatge mateix; però discrepen en la descripció de la naturalesa, ja que per a alguns es tracta de jocs (Crystal, 1996; Cook, 2000) i per a altres es tracta d’un assaig o d’un exercici per tal d’aprendre la llengua (Lantolf, 1997).
No obstant això, en general concorden en el fet que els infants troben en el joc un objectiu per si mateix, i en la joguina un recurs per a les seves necessitats d’entendre el món, descobrir i exercitar les seves habilitats, explorar i desenvolupar noves possibilitats del món i de si mateixos. Els infants tenen la gran capacitat de convertir en “joguina” qualsevol cosa que se’ls deixa explorar i manipular. Podria ser el llenguatge? I tant, quina gran joguina!
Els infants gaudeixen dels jocs de llenguatge amb persones que juguin amb la forma i les funcions del llenguatge per passar-s’ho bé (poden jugar sols, però generalment juguen més amb altres persones). Tant infants com adults juguen amb el llenguatge de forma espontània. La cultura popular està plena de jocs de llenguatge i molts escriptors han fet dels jocs de llenguatge l’objecte de la seva obra.

2. Definicions de jocs de llenguatge

“És el comportament de modificar, imitar o repetir les propietats del llenguatge” (Kuczaj, 1983).
“El joc amb el llenguatge passa quan la gent “manipula” les formes i les funcions del llenguatge com a font de diversió” (Crystal, 1998).

Crystal (1998) interpreta el “manipular” literalment:

“... quan s’agafa una certa característica lingüística - com ara una paraula, una frase, una part d’una paraula, un grup de sons, una sèrie de lletres – i es fa el que no fem normalment. D’aquesta manera es trenquen les regles de la llengua.
I si algú pregunta per què ho fem, la resposta és simplement per a divertir-nos”.

Denominació: jocs de llenguatge o jocs de paraules?

La denominació general és “joc de llenguatge”, “jocs de paraules” es considera una subcategoria més relacionada amb un tipus particular de jocs, com ara el calambur o els jocs amb rimes i al•literació.

3. Tipus de jocs de llenguatge

En general, es considera la divisió entre forma i sentit com una base per a diferenciar tipus de jocs amb la llengua. Per exemple, Yagüello (1981) considera que hi ha dos tipus de jocs:

• Jocs sobre la forma (oral i escrita) i joc sobre el sentit.
• La conjunció de jocs sobre els dos tipus a la vegada.

Cook (1997) també divideix els jocs en dos tipus corresponents als nivells formal i semàntic del llenguatge. Els jocs formals amb el so juguen essencialment amb la rima, la repetició, l’al•literació (repetició de consonants), l’assonància (repetició de vocals), l’acostament de parònims (paraules veïnes fonèticament), les falses parelles i el contrapet (substitució de sons). Els jocs de sentit juguen amb l’acostament inesperat de paraules, l’explotació de la sinonímia, de l'ambigüitat, la violació del sentit, l'al•lusió, les voltes, etc.

4. Aprenentatge dels jocs de llenguatge

Des del punt de vista evolutiu, el joc amb els sons precedeix al joc amb el sentit. Durant el període de pràctiques de balboteig, es segueix un procediment de construcció binària de paraules per reduplicació, com mostren les primeres expressions que aprèn el nadó que presenten una repetició de síl•labes:

“mama”, “papa”, “pipí”, “caca”, etc.

Yagüello (1981) sosté que entre els 2 i 4 anys hi ha un desfasament entre la competència passiva (capacitat de reconeixement) i la competència activa (capacitat de reproducció). Després els nens segueixen atrets pels jocs amb el llenguatge, els ritmes, les cançons i el nonsense.
Per la seva banda, Crystal (1996, 1998) diu que els nens troben el gust a manipular i experimentar amb la llengua quan estan en el procés d’adquisició, i aquest gust pot adquirir moltes formes. Segons Crystal, els nens en l’edat de tres a quatre anys normalment són prou experts en la seva llengua com per a poder fer broma amb ella (1998). En un estudi fet amb un grup de cinc i sis anys, Ely i McCabe (referència dins Crystal, 1996) demostren que gairebé un quart (el 23%) de les locucions tenen jocs de llengua.

5. Història evolutiva dels jocs de llenguatge

Si els jocs de llenguatge formen part del llenguatge i el llenguatge té un desenvolupament al llarg de la infància, llavors els jocs de llenguatge també han de tenir una evolució. Aquesta és la hipòtesi de C. Garvey (1977) que proposa el següent model de desenvolupament:

6. Procediments dels jocs de llenguatge

Els procediments de jocs, segons Yagüello (1981), es troben en els jocs de llenguatge, en la poesia, en els proverbis, en els aforismes, en el folklore infantil, en les fórmules màgiques i rituals, en els eslògans publicitaris, etc. perquè la funció poètica no es limita al camp de la poesia. Aquesta autora també sosté que els diàlegs de sords, els malentesos i els “quiproquo” exploten l'ambigüitat de la polisèmia i l'homofonia, com en els calamburs. La sinonímia dóna lloc a jocs d'eufemismes, connotació i metàfores. L'antonímia també dóna lloc a connotacions, comparacions i oposats (i jocs de regles com l’Scrabble).
Per a Kuczaj (1983), els nens petits utilitzen dos tipus de procediments en el seu joc verbal. Un procediment és el d’imitació i repetició, i l’altre és el de modificació. La repetició és sobre si mateix, sobre la pròpia producció; mentre que la imitació es realitza sobre una altra persona. Dins de la modificació, hi ha procediments d’expansió de l’enunciat addicionant unitats per fer-lo més llarg, procediments de trencar l’enunciat per a descobrir les unitats internes, i d’ajuntar enunciats separats combinant els elements i procediments de substitució d’una part o d’una paraula de la mateixa classe gramatical.
Així com la repetició es produeix de forma solitària, individual, autocentrada i sense un fi comunicatiu; els altres tipus de procediments requereixen l’aspecte social: o bé el context social sense interacció, o bé la relació social de tipus comunicativa. Val a dir que els pares poden tenir influència en el context social de dues maneres: com a models de jocs o donant informació.
Però si bé hi ha una part espontània en aquests jocs verbals, la freqüència de la pràctica social ajuda, i molt, per anar més enllà de les primeres formes de jugar amb la llengua. En els jocs de la primera infància de tipus sonor, entre els 2 i 5 anys, es poden veure els procediments de repetició i d’imitació en la reduplicació de l’input propi o en la imitació de l’altre.
En aquest sentit, els aspectes sonors que es repeteixen o s’imiten són la prosòdia i el material segmental de l’estímul. Inkelas (2003) ha analitzat aquests procediments en un estudi longitudinal d’una nena de entre 2 i 5 anys durant l’adquisició de l’anglès com a llengua materna. En els jocs verbals, es pot analitzar com arriba a manipular les propietats prosòdiques (l’accent, l’entonació i la mètrica de les síl•labes) i les propietats segmentals (de substitució d’algunes unitats subsil•làbiques, bàsicament el fonema inicial de la síl•laba), tot imitant els jocs de rimes que proposen els seus pares. Aquesta autora afirma que la realització dels jocs sonors facilita la consideració ara dels aspectes prosòdics (d’accent, ritme i número de síl•labes), ara dels aspectes de mètrica de naturalesa segmental fins a arribar als segments mateixos.

7. Quins beneficis aporta jugar per al desenvolupament del llenguatge?

D’acord amb els estudis fets per diversos autors (Cook, 2000; Crystal, 1996; Inkelas, 2003; Lantolf 1997), de manera general es pot considerar que els jocs de llenguatge atrauen l’atenció sobre el llenguatge, i que l’aspecte de paral•lelisme per repetició o duplicació és un mecanisme mnemònic que facilita la memorització del llenguatge i que té les arrels en la cultura oral. En una forma més precisa, els autors afirmen que contribueix al desenvolupament fonològic a través del seu focus en les propietats prosòdiques del llenguatge, els contrastos de sons i els aspectes segmentals.
A través dels jocs morfològics també es col•labora al desenvolupament morfosintàctic. A més, les oposicions i semblances semàntiques, així com el nonsense contribueixen al desenvolupament semàntic, i les interaccions i jocs simbòlics ajuden al desenvolupament de l'ús social del llenguatge (o desenvolupament pragmàtic).

8. Jocs de llenguatge i aprenentatge de la lectura i l'escriptura

Aquesta atenció a la llengua, aquest distanciament respecte a l’ús, justifiquen tenir en compte els jocs de llenguatge per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Per això molts autors, com per exemple Bryant i Bradley (1985), i Goswami i Bryant (1990), sostenen que la sensibilitat envers la rima i l’al•literació tenen relació amb l’aprenentatge alfabètic. Tanmateix, veure una relació no implica que aquesta sigui directa. L’aprenentatge de l’escriptura alfabètica té exigències que els jocs de llenguatge no tenen; és a dir, no hi ha una altra experiència lingüística que sigui idèntica a l’experiència implicada en l’aprenentatge de l’escriptura alfabètica, però evidentment aquesta experiència té antecedents.
Per exemple, els jocs de llenguatge i l’escriptura alfabètica tenen moltes coses en comú: tots dos impliquen un distanciament del llenguatge d’ús. Crystal (1996) usa l’expressió anglesa “stepping back from language” que podríem traduir com “tornar sobre la llengua”. Amb altres paraules, tots dos estan lluny de l’ús natural de la conversa i tots dos poden “tornar sobre la llengua” per mitjà del parlar. A més a més, tots dos contribueixen a la memòria del llenguatge. Malgrat això, l’escriptura requereix una consciència metalingüística, un metallenguatge i algun tipus de reflexió explícita que els jocs de llenguatge no presenten.
A pesar de les relacions entre els jocs de llenguatge i l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, encara són pocs els llibres o els projectes pedagògics que incorporen els jocs en els materials d'ensenyament. Crystal (1996) sosté que, recolzant-se l’un en l'altre, es pot ajudar el nen en l’aprenentatge.

9. A guisa de conclusió

Els jocs estan en el llenguatge, per tant, formen part del desenvolupament i presenten beneficis tant pel llenguatge oral com per l’escrit. A l’oral hi ha formes recolzades en configuracions de repeticions i de ritmes sonors, en configuracions lexicals d’oposicions i contrastos, en efectes de substitució i invenció de paraules, en el nonsense i el disbarat, i en la imitació de la parla. Aquestes formes s’han de promoure en la interacció amb el llenguatge, que és per si mateix educatiu. Si els mestres tenen un coneixement més explícit dels aspectes del llenguatge amb els quals es pot jugar, explorar i treballar en cada joc, seran molt més capaços de treure’n el màxim de rendiment i d’introduir-los com una part fonamental de la seva programació en l’àrea de Llenguatge. Els mestres poden ajudar tant donant informació com fent de models per incitar la imitació.
Des de l’escola es pot:

• Promoure aquest tipus de joc en tot moment.
• Ensenyar i practicar jocs nous.
• Emprar-los com a eina per a treballar diversos aspectes del llenguatge.

10. Referències

Bryant, P. i Bradley, L. (1998). Problemas infantiles de lectura. Madrid: Alianza.
Cook, G. (2000). Language play, language learning. Oxford: Oxford University Press.
Crystal, D. (1996). Language play and linguistic intervention. Child Language Teaching and Therapy, 12, 328-344.
Crystal, D. (1998). Language Play. Londres: Penguin Books.
Dowker, A. (1991). Modified repetition in poems elicited from young children. Journal of Child Language, 18, 625-639.
Garvey, C. (1977). Play with Language and Speech. A S. Ervin-Tripp i C. Mitchell-Kerman (Eds.). Child Discourse (pp. 27-48). Nova York: Academic Press.
Goswami, U. i Bryant, P. (1990). Phonological Skills and Learning to Read. Londres: Lawrence Erlbaum Associates.
Kuczaj, Stan A. (1983). Crib Speech and Language Play. Nova York: Springer-Verlag.
Inkelas, S. (2003). J’s rhymes: a longitudinal case study of language play. Journal of Child Language, 30, 557-581.
Lantolf; J. (1997). The function of language play in the acquisition of L2 Spanish. A W. R. Glass i A. T. Pérez-Leroux (eds.). Contemporary Perspectives on the Acquisition of Spanish. Volume 2: Production, Processing and Comprehension. Somerville: Cascadilla Press.
Yagüello, M. (1981). Alice au pays du langage. París: Éditions du Seuil.