Inici - Recursos - Treball a l'aula - Tasques encadenades amb el llibre Històries de Ratolins

Tasques encadenades amb el llibre Històries de Ratolins

Tasques encadenades amb el llibre Històries de Ratolins

Es presenten i analitzen segments d’una seqüència de treball desenvolupada a Segon de Primària a partir de la lectura del llibre “Històries de ratolins” de Arnold Lobel. Les activitats analitzades inclouen: lectura, relectura, recompte col•lectiu, elaboració de llistes, comentari i anàlisi d’aspectes lingüístics i discursius del text, reescriptura, entre altres.
Curs Cicle inicial Segon
Unitat del llenguatge Text;Convencions del text;Text Narratiu;Parts del text;Diàlegs;Marcadors discursius;Inicis i Finals;Metadiscurs;Verbs declaratius; Verbs mentals
Activitat amb el llenguatge Lectura en veu alta;Relectura del textos;Reescriptura de textos;Elaboració de llistes;Comprensió de textos; Producció de textos;Recompte col•lectiu de textos;Anàlisi i comentari del text


Es presenten i analitzen segments de vídeo d’una seqüència de treball desenvolupada a Segon de Primària a partir de la lectura del llibre “Històries de ratolins” de Arnold Lobel. Les activitats analitzades inclouen: lectura, relectura, recompte col•lectiu, elaboració de llistes, comentari i anàlisi d’aspectes lingüístics i discursius del text, reescriptura, entre altres.

Per visualitzar els vídeos clica sobre els requadres.

 

Comentari de paratexts from aprendretextos on Vimeo.

 

Recompte col·lectiu from aprendretextos on Vimeo.

 
 

Lectura en veu alta from aprendretextos on Vimeo.

   

Anàlisi dels diàlegs from aprendretextos on Vimeo.

   

Anàlisi de les parts del conte from aprendretextos on Vimeo.

   

Reescriptura de contes from aprendretextos on Vimeo.

 

Anàlisi dels marcadors temporals from aprendretextos on Vimeo.

 

El llibre

“- Pare, ara ja som tots al llit -van dir els ratolinets-

Si us plau, explica’ns una història.

- Faré una cosa millor -va dir el Pare-

Us explicaré set històries,

una per cadascun de vosaltres...”

Històries de Ratolins és un clàssic de la literatura infantil contemporània. L’obra del seu autor, Arnold Lobel, ha estat reconeguda mitjançant diversos premis i estudis.

Més informació sobre el autor i l’obra a:
http://www.imaginaria.com.ar/01/0/lobel.htm
http://www.imaginaria.com.ar/03/4/ratones.htm

1. Què visualitzar?

Es tracta d’un llibre que introdueix diversos aspectes nous per aquest grup classe. Per exemple, mai s’havien trobat un índex en un conte, o mai havien llegit un conte que comencés amb un diàleg o que estigués ordenat per capítols i que cadascú dels capítols els expliqués una petita història. Tots aquests trets són nous i es poden posar de relleu, tots són candidats per a rebre atenció i per ajudar en la tasca de parlar sobre els textos i el llenguatge escrit. A més, es pot aprofitar el caràcter líric de cadascuna de les històries contingudes al llibre (que facilita la comprensió i recuperació de les històries) per donar-li molta rellevància als aspectes formals. A continuació presentem l’anàlisi de tres de les set petites històries contingudes al llibre.

2. Les històries

alt

a) Resum

És la història d’un itinerari: un ratolí que volia visitar a la seva mare i que passa per una successió de dificultats per arribar. Aquestes dificultats estan en relació amb el transport per fer el camí: primer un cotxe, desprès patins, desprès botes, etc. fins que aconsegueixi visitar la mare.

b) Eix narratiu

És un conte amb estructura repetitiva, sobre un itinerari en el que es va fent una substitució dels elements, a mesura que es segueix el recorregut, i que fan avançar la narració. La construcció dels esdeveniments narratius és lineal i simple. Els personatges són un ratolí i la seva mare. Les successives accions s’acompanyen d’espais diferents on es van substituint els objectes que ajuden al ratolí a desplaçar-se cap a la casa de la seva mare. La història es desenvolupa en un sol dia on es van reemplaçant els objectes:

1. Ratolí i cotxe

2. Ratolí i patins

3. Ratolí i botes

4. Ratolí i bambes

5. Ratolí i peus nous

c) Eix lingüístic

Consta de 271 paraules, distribuïdes en 56 línies. Des del punt de vista enunciatiu el relat es fa sempre en tercera persona, la veu del narrador. Hi ha només una cita en discurs directe al final del conte. El lèxic és simple i quotidià. El començament de la història és del tipus “Això diu que era un ratolí...” on es pot veure l’origen del relat oral dins del relat escrit. La repetició acompanya el relat, per exemple a una part del recorregut del viatge: “va conduir molt i molt... i molt ... i molt fins que...”.

d) Eix gràfic i tipogràfic

Les imatges segueixen el relat amb una relació molt directe amb el text, es tracta de petites vinyetes ben col·locades al costat del text. La tipografia és senzilla, sense cap desviació ni recurs especial. Entre el text i la il·lustració es fa un joc de distribució semblant amb els jocs infantils denominats “jeroglífics”, però sense substitució del dibuix per part del text.

alt

a) Resum

Es tracta de dos amics amb característiques físiques diferents: un és molt alt i l’altre és molt baix. Cadascú té la perspectiva des de la seva mida, però finalment s’ajuden per compensar.

b) Eix narratiu

És un relat amb estructura de situació repetida, on la narració avança sobre tot en els diàlegs entre els dos ratolins. Els personatges són aquests dos ratolins, l’alt i el baix. Les característiques de mida, un és alt i l’altre és baix, es van donant per la situació.

c) Eix lingüístic

Consta de 199 paraules, distribuïdes en 45 línies. El lèxic és de CONTRARIS:

Alt / Baix

Teulada / Soterrani

Sostre / Terra

Taula 1. Esquema de la distribució entre fets i dits

alt

d) Eix gràfic i tipogràfic

Les imatges es presenten o bé a dalt o bé centrades al mig del text, amb una relació diferenciada amb el text, es tracta de petits dibuixos que acompanyen el text. La tipografia és senzilla, sense cap desviació ni recurs especial.

alt

a) Resum

Es tracta d’un ratolí que va en un vaixell però com no hi ha vent crida els vents que bufa el vaixell amb diferents conseqüències.

b) Eix narratiu

Presenta una estructura d’acció i reacció entre l’acció dels vents i les conseqüències amb la una nova actuació d’un altre vent:

alt

c) Eix lingüístic

Consta de 288 paraules, distribuïdes en 74 línies. El lèxic és de contraris de situació, els quatre vents seguint els quatre punts cardinals. Presenta verbs d’acció i verbs de discurs, que són els següents:

alt

d) Eix gràfic i tipogràfic

Les imatges són del tipus vinyeta petita, ben col·locades al costat del text que segueixen el relat amb una relació molt directa amb el text. La tipografia és senzilla.


La seqüència comença amb la presentació i lectura sencera del llibre per part de la mestra. S'aprofiten les reaccions dels nens per a discutir i aprofundir en diversos aspectes de l'escriptura del llibre. Les activitats al voltant del text inclouen relectures, anàlisi i elaboració de llistes de diferents aspectes discursius i gràfics dels textos, etc.

1) Lectura en veu alta amb projecció del text sencer en pantalla

2) Els paratexts: portada, índex, autor

3) Recompte col·lectiu de cada història remarcant els aspectes gràfics i discursius que són nous, el començament del text, els signes de puntuació per escriure diàlegs, la varietat de verbs per introduir les paraules d’un personatge o per dir com parla

4) Atenció a les formes d’escriure diàlegs: comparació d’entrades anteposades i posposades

a) Signes de puntuació

i. Tasca: A l’ordinador completar un text amb signes de puntuació

b) Verbs de discurs

ii. Tasca: Fer una llista amb les paraules que es poden posar enlloc de dir

5) Atenció al començament de la història: com comença aquest conte, diferències amb altres contes

6) Atenció als marcadors discursius temporals

iii. Tasca: Reconstrucció de la història completant amb el marcadors discursius (imatges del viatge)

7) Atenció a les paraules amb dos punts (ortografia)

8) Atenció a l’estructura narrativa

a) Les parts de la història

iv. Tasca: Identificació del inici, aventura, final en el capítol “El viatge”

9) Reescriptures: escriure a partir de i semblant a...

a) El bany: escriure un final diferent
b) Ratolí molt alt i ratolí molt baix: alguns van escriure noves versions i altres van reescriure la mateixa
c) Ratolí i els vents: reescriptura del conte

Reescriptura "El ratolí i els vents". César

Aquests són tres exemples de les produccions que els nens d’aquest curs van arribar a fer.
Es tracta, de textos produïts intentant reproduir el conte “El ratolí i els vents”, un dels capítols del llibre “Històries de ratolins” de Arnold Lobel.


En l’ intent de reproducció del text font els nens es van apropiar de diverses estructures i les van incloure en les seves pròpies reformulacions. En tots els casos van arribar a escriure un text semblant al text font, en el que van reconstruir els esdeveniments intentant utilitzar les mateixes paraules. Aquestes paraules van ser les mateixes en les séries encadenades de repeticions amb adició d’un element nou.


En els exemples podem observar que van reformular l’inici del text font introduint la expressió formulària d’inici de conte “Hi havia una vegada”, malgrat que a continuació van reproduir, de forma més o menys literal, l’inici del text font “Un ratolí va sortir a navegar en el seu vaixell, però no hi havia vent”. En els textos dels nens veiem “Hi havia una vegada un ratolí que sortia a navegar però no n’hi havia vent”.


En els tres exemples el nens recórren a diferents procediments per delimitar els diàlegs que escriuen. En relació a l’aspecte gràfic van recórrer als guions i a les cometes d’obertura i tancament del discurs directe, i van utilitzar admiracions per assenyalar la intensitat d’alguns enunciats. En relació a l’aspecte discursiu, César a l’igual que en el text font, va posposar el marc de la cita (va cridar el ratolí; va contestar el vent); en el cas de la Najua va recórrer a anticipar els enunciats en discurs directe escrivint marcs de cita anteposats i alternant amb cites directes lliures que s’entenien com a respostes a l’enunciat inicial; finalment, en el text de Jamie observem un procediment d’alternança entre entrades anteposades i postposades per emmarcar el discurs directe.


En els exemples també observem que recuperen l’última escena del conte i la refan parafrasejant el context i reproduint el discurs directe, i afegeixen per tancar “ fi”.

alt

Reescriptura "El ratolí i els vents". Jamie

Reescriptura "El ratolí i els vents". Najua


Estratègies per ajudar a la comprensió i la producció per part del nen de textos narratius.
[...]

Novetats:

Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]