Inici - Recursos - Fonamentació - Dictat a l'adult

Dictat a l'adult

Dictat a l'adult

El dictat a l'adult (DA) és un recurs que s'utilitza en educació infantil quan els nens no són encara capaços d'escriure per si mateixos. El dictat a l’adult pot dur al nen a prendre consciència de l'especificitat del text escrit en relació al text oral.


Curs Educació Infantil
Unitat del llenguatge Text
Activitat amb el llenguatge Dictat a l’adult; Producció de textos

Índex

alt
1. Justificació
2. Consigna
3. Competències en joc
4. Paper de l'adult
5. Diversitat de dispositius
6. Referències

1. Justificació

El dictat a l'adult (DA) és un recurs que s'utilitza a Educació Infantil quan els nens no són encara capaços d'escriure per si mateixos. Aquest recurs mostra nombroses possibilitats en funció de les capacitats dels alumnes, dels objectius i de la situació d’ensenyament. El títol de “El dictat a l'adult” es recull a partir d'una proposta inicial de Célestin Freinet (anys 60) i després de L. Lantin (anys 70), represa en la pedagogia francesa per a la producció de textos en nens no lectors (Chartier, Classe i Hébrard, 1998).
El DA és un mitjà per fer que els nens produeixin textos abans de ser capaços d'escriure'ls per si mateixos. L'adult fa de secretari posant la forma escrita al discurs que produeix el nen. És una pràctica entre un aprenent i un expert, el qual posa les seves competències al servei de l'aprenent. Així, el mestre assumeix el rol d’escriba mentre el nen ha de canviar de registre per a produir un discurs que esdevindrà fix.
El DA pot dur el nen a prendre consciència de l'especificitat del text escrit en relació amb el text oral, ja que permet assistir al procés de producció escrita d'un text, entendre les relacions entre l'oral i l'escrit, assumir un registre d’enunciació nou – el registre escrit en el dictat en lloc de parlar en la conversa –, representar-se les tasques relacionades amb l'escrit, assistir a la lectura posterior en veu alta de la professora i diferenciar entre parlar per dictar i parlar simplement.
A més, el DA també permet treballar sobre el llenguatge escrit a un bon nivell de competència, atès que els nens no es veuran restringits per les seves limitacions quant a l'escriptura del llenguatge.
En efecte, el DA és diferent que recitar una història: l'anada i la tornada entre l'oral i l'escrit no es fa de la mateixa manera. Al quedar fix, el text escrit ajuda el nen a diferenciar entre parlar i dictar, entre l'oral i l'escrit, entre el que es va dir i el que s'ha volgut dir. Per altra banda, la velocitat d’escriptura de l'adult obliga el nen a alentir, a segmentar i recordar-se de què s'ha dit i què falta per dir. El nen veu també l'escriptura del text i constata la diferència de velocitat d’execució entre la seva paraula i la velocitat d'escriptura. Moltes vegades és necessari poder tornar de nou (aquest és el paper de lector adult). En l'escrit, el nen ha de tenir el fil del text que no es constitueix en la conversa, ja que el seu pensament va més ràpid i tendeix a perdre el fil. És necessari, doncs, proposar un modus operandi que permeti al nen posar la seva paraula i el seu pensament al servei de la producció escrita.

alt

2. Consigna

Els nens poden produir diversos textos: textos que exposin experiències de vida o textos que han memoritzat. En la nostra proposta, preferim submergir el nen en el llenguatge escrit dels textos. Jean Hébrard (2000) sosté que entre el parlar i l'escriptura es pot intercalar un “parlar escrit” o “parlar com en els llibres”. Amb el DA, el nen es pot iniciar en una situació de producció de l'escrit reproduint els textos que ha escoltat. Per això, és convenient dir als nens que han de dictar el conte “com en el llibre”, “amb les paraules del llibre” o “el més semblant possible”.

alt

3. Competències en joc

En quines condicions pot arribar el nen a desenvolupar aquesta competència? Segons Chartier (1998), serà necessari que el nen sigui capaç de produir un text sol, que pugui passar d'una comunicació dialògica a una monològica. Ara bé, això no es construeix al començament de P4, de manera que serà necessari ajudar els nens a arribar a assolir-ho. Per exemple, el nen més capaç pot dictar i els altres assistir com a testimonis de la gènesi del text. Això presenta alguns avantatges; d'una banda, que estaran familiaritzats amb el DA quan sigui el seu torn, i de l’altra, que assistiran a l'acte d’escriptura de la professora.
Al principi, el nen està en la part oral i el treball del professor és, sobretot, escriure. Alguns nens romanen en l'oral, tracten el seu text semàntica però no literalment, no tenen registre de llengua específic: no tenen encara consciència dels valors de forma de la llengua escrita. Tanmateix, en el DA està en joc la relació entre l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura: la comprensió d’allò fix; de l'estabilitat del escrit; la comprensió d’unitats tals com la paraula, el títol, el diàleg i la línia; i la comprensió de l'acte mateix d'escriure.
El paper del professor és essencial respecte al ritme: ha de dir que no és possible escriure tan ràpidament com es parla; és necessari tenir el temps per a obligar a la reformulació i a la construcció del text. Per la seva banda, el nen ha de prendre consciència de les especificitats de l'escriptura en relació amb la paraula monològica oral i és necessari que entengui que no es dirigeix a una persona, sinó a un escriba (el professor com a escriba).
Si aquest recurs s'estableix regularment, el nen adapta el seu discurs a l'escriptura i comença a establir les relacions entre el que diu i el que veu escrit. A poc a poc va construint les seves pròpies competències metalingüístiques (paraules per a parlar de les paraules: noms, text, conte, etc.).
A fi d’ajudar el nen a formular correctament, el professor pot dir el que manca, el que no s'ha dit, el que ja ha estat dictat, etc. Una vegada acabats els textos, d’una manera o altra, s’han de publicar. En resum, les competències en joc són:

• Memorització del text-font i recuperació per a dictar.

• Elaboració en monòleg i no en diàleg.

• Tenir en compte les restriccions de la comunicació escrita: absència de destinatari, elaboració pròpia, memòria d’allò que es vol dir i d’allò que ja s'ha dit.

• Considerar els enunciats linealitzats en el dictat (en seqüències amb sintaxi pròpia de l'escrit) amb coherència.

• Diferenciar entre l’enunciació del “dir” i la “del dictar”, i diferenciar entre ”ja està escrit” i "encara no està escrit”.

• Tornar sobre el que s'ha dit: redir per a dictar el mateix i comprendre l'estabilitat de l'escrit.

• Segmentació al dictar en unitats diverses, segons el temps d'escriptura de l'adult, segons les pauses.

• Assistir a l'escriptura de l'adult: fer correspondre l'oralitat amb l'escrit.

• Recuperar el dictat en la lectura o relectura de l'adult, o en la imitació de l'acte de lectura.

alt

4. Paper de l'adult

L'adult té tres papers:

• D’escriba (el qual posa en forma gràfica el que els nens diuen).
• D'ajuda permanent a l'esforç lingüístic del nen que dicta (llegint el que ja està escrit perquè el nen pugui seguir el fil del dictat, llegint el text perquè pugui diferenciar entre dictat i comentaris).
• De lector (el qual llegeix el dictat per a mostrar la relació entre oralitat i escriptura).

L'adult ajuda en aquest procés de DA, però es retira a poc a poc, de manera que els nens es converteixen en veritables propietaris de les seves produccions. Anne-Marie Chartier ho il•lustra amb la imatge d'un flotador que sosté a qui aprèn a nedar i que es va desinflant lentament, fins que el nen sigui capaç de nedar tot sol.

Quan l'adult és el professor, a més a més, té com a responsabilitat:

• Seleccionar textos per a memoritzar.
• Manipular els aspectes gràfic, ortogràfic i de disposició a la pàgina del text perquè el nen entengui l'escrit.
• Ajudar a diferenciar entre dir i dictar.
• Ajudar en la recuperació de la memòria.
• Linealitzar segons el format en vers: cada unitat d’enunciació en una línia, a fi d'establir una homologació entre el gràfic i la sintaxi de l'escrit.
• Llegir el text dictat, donar-li una impressió i promoure la imitació del dictat.
El mestre, com a adult-escriba, pot ajudar el nen de diverses maneres:
• Alentir el dictat: demanar al nen que dicti més lentament fins a aconseguir alguna unitat menor de l'enunciat pròxim a les paraules, grups de paraules, etc.
• Demanar una repetició per a aconseguir el verbatim (repetició literal) d’allò que s’ha dit.
• Demanar explicacions, reformulacions i paràfrasis del contingut per a aconseguir millors explicacions.
• Rellegir durant el DA o al final de l'activitat: durant, per a reprendre el fil i ajudar en la coherència, i al final, per a promoure l’apropiació del text.
• Practicar diverses activitats de DA perquè el nen comenci a controlar la producció de paraules i memoritzar el text.

alt

5. Diversitat de dispositius

L’activitat de dictat a l’adult es pot dur a terme de diferents maneres i considerant:

• El text: DA d'un text après de memòria i que té molta estabilitat, com cançons, poemes o refranys.
• Els suports: amb imatges o sense imatges.
• La tecnologia: escriptura a l’ordinador, visualització del text que s'escriu per a aprenentatge de tot el grup de classe, o amb gravació i després escoltar el text gravat.
• Organització del grup: dictat individual, en parella o en petit grup (necessitat de coordinació, correccions i ajudes).

alt

6. Referències

Brigaudiot, M. (2000). Apprentissages progressifs de l'écrit à l'école maternelle. París: Hachette.
Chartier A., Hébrard, J. i Clesse, C. (1998). Lire écrire 2. Produire des textes. París: Hatier.
Hébrard, J. (2000). La lecture dans els trois cycles du primaire. París: INRP, ONL.

alt


El mestre o la mestra aprofita la capacitat infantil de reproducció de discursos i, després de l'activitat de lectura compartida de contes demana als nens la reproducció d'aquests per a escriure-la.
[...]

Novetats:

Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]