|
Dictat a l'adult |
|||||||
El dictat a l'adult (DA) és un recurs que s'utilitza en educació infantil quan els nens no són encara capaços d'escriure per si mateixos. El dictat a l’adult pot dur al nen a prendre consciència de l'especificitat del text escrit en relació al text oral.
|
Índex
1. Justificació
El dictat a l'adult (DA) és un recurs que s'utilitza a Educació Infantil quan els nens no són encara capaços d'escriure per si mateixos. Aquest recurs mostra nombroses possibilitats en funció de les capacitats dels alumnes, dels objectius i de la situació d’ensenyament. El títol de “El dictat a l'adult” es recull a partir d'una proposta inicial de Célestin Freinet (anys 60) i després de L. Lantin (anys 70), represa en la pedagogia francesa per a la producció de textos en nens no lectors (Chartier, Classe i Hébrard, 1998). 2. Consigna
Els nens poden produir diversos textos: textos que exposin experiències de vida o textos que han memoritzat. En la nostra proposta, preferim submergir el nen en el llenguatge escrit dels textos. Jean Hébrard (2000) sosté que entre el parlar i l'escriptura es pot intercalar un “parlar escrit” o “parlar com en els llibres”. Amb el DA, el nen es pot iniciar en una situació de producció de l'escrit reproduint els textos que ha escoltat. Per això, és convenient dir als nens que han de dictar el conte “com en el llibre”, “amb les paraules del llibre” o “el més semblant possible”. 3. Competències en joc
En quines condicions pot arribar el nen a desenvolupar aquesta competència? Segons Chartier (1998), serà necessari que el nen sigui capaç de produir un text sol, que pugui passar d'una comunicació dialògica a una monològica. Ara bé, això no es construeix al començament de P4, de manera que serà necessari ajudar els nens a arribar a assolir-ho. Per exemple, el nen més capaç pot dictar i els altres assistir com a testimonis de la gènesi del text. Això presenta alguns avantatges; d'una banda, que estaran familiaritzats amb el DA quan sigui el seu torn, i de l’altra, que assistiran a l'acte d’escriptura de la professora. • Memorització del text-font i recuperació per a dictar. • Elaboració en monòleg i no en diàleg. • Tenir en compte les restriccions de la comunicació escrita: absència de destinatari, elaboració pròpia, memòria d’allò que es vol dir i d’allò que ja s'ha dit. • Considerar els enunciats linealitzats en el dictat (en seqüències amb sintaxi pròpia de l'escrit) amb coherència. • Diferenciar entre l’enunciació del “dir” i la “del dictar”, i diferenciar entre ”ja està escrit” i "encara no està escrit”. • Tornar sobre el que s'ha dit: redir per a dictar el mateix i comprendre l'estabilitat de l'escrit. • Segmentació al dictar en unitats diverses, segons el temps d'escriptura de l'adult, segons les pauses. • Assistir a l'escriptura de l'adult: fer correspondre l'oralitat amb l'escrit. • Recuperar el dictat en la lectura o relectura de l'adult, o en la imitació de l'acte de lectura. 4. Paper de l'adult
L'adult té tres papers: • D’escriba (el qual posa en forma gràfica el que els nens diuen). L'adult ajuda en aquest procés de DA, però es retira a poc a poc, de manera que els nens es converteixen en veritables propietaris de les seves produccions. Anne-Marie Chartier ho il•lustra amb la imatge d'un flotador que sosté a qui aprèn a nedar i que es va desinflant lentament, fins que el nen sigui capaç de nedar tot sol.
Quan l'adult és el professor, a més a més, té com a responsabilitat: • Seleccionar textos per a memoritzar. 5. Diversitat de dispositius
L’activitat de dictat a l’adult es pot dur a terme de diferents maneres i considerant: • El text: DA d'un text après de memòria i que té molta estabilitat, com cançons, poemes o refranys. 6. Referències
Brigaudiot, M. (2000). Apprentissages progressifs de l'écrit à l'école maternelle. París: Hachette. |
|
Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
|
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
|
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]
|