|
El nom propi |
|||||||
El nom propi serveix per a donar sentit a l'escrit perquè és la primera forma estable d'escriptura que els nens reconeixen i produeixen.
|
Índex1. Justificació2. Aprenentatge dels noms propis2.1. Primer model estable d'escriptura2.2. Prototip del que es pot escriure2.3. Finestra al sistema d'escriptura2.4. El nom propi com a contingut d'aprenentatge
|
A semblança de les etiquetes comercials, l'escriptura dels noms propis sol ser altament freqüent a la família i a l’ambient de la classe d'Educació Infantil. A més, com en el cas de les etiquetes comercials, els noms propis apareixen en contextos més o menys fixos. Estan escrits com a llista per a controlar l'assistència i les activitats quotidianes, estan escrits en les pertinences personals dels nens (bata, abrics, carpeta, llibres, gots o altres pertinences) o en els armaris i penjadors, etc. |
![]() |
|
Una altra diferència respecte a les etiquetes comercials és que la tipografia usada pels noms propis sol ser manuscrita: de la pròpia producció del nen o l'escriptura del mestre/a, amb un tipus de lletra uniforme i d’un mateix color. Aquesta aparença gràfica orienta el reconeixement que el nen fa i en el qual es basarà més per a trobar les regularitats i elements gràfics de l'escrit. |
![]() |
Quan comencen a tractar d'entendre quina és la forma específica de representació de l'escriptura, la primera hipòtesi que els nens desenvolupen és la del prototip del “s'escriu”: s’escriuen els noms (de persones o de coses). Dit d'altra manera, quan es comença a pensar en què és el que està escrit en un text, o què és "el que es pot escriure", apareix la idea sobre el fet que s'escriuen els noms (“hipòtesi del nom”, Ferreiro i Teberosky, 1979). |
Què pot aprendre el nen a partir de l'escriptura de noms? En els noms es poden observar moltes de les convencions de l'escrit. Per exemple, convencions sobre les lletres que comencen a aprendre a partir de l'escriptura del seu nom: la forma de les lletres que s'aprenen per a escriure el propi nom, la identificació de les lletres inicials a partir del propi nom (“la meva”, “la del meu nom”), el nom de la lletra que s'aprèn com una etiqueta integrada al nom (“la d'Anna”, “la de David”), les relacions entre les lletres i els valors sonors convencionals que es poden inferir per la pertinença al nom (“la de la Maria, la /ema/”).
![]() |
![]() |
Passa el mateix amb les regularitats del sistema que es comencen a inferir a partir del coneixement dels seus noms i dels noms dels companys. Els nens descobreixen els aspectes quantitatius respecte a la quantitat de lletres i els aspectes qualitatius de repetició o distribució de les lletres en els noms. Aquestes regularitats formen part del sistema gràfic de la llengua.
Així mateix, la diferent procedència cultural dels nens pot donar l’oportunitat de fer comparacions entre les formes i usos culturals, i d’aquesta manera, augmentar la consciència lingüística sobre els noms propis. A més, poden aprendre a usar el terme “nom” per a referir-se a les unitats gràfiques de la grandària d'una paraula.
Els continguts que es presenten tracten dels models de reconeixement de formes gràfiques, l'accés a l'estructura del sistema alfabètic, la segmentació, l'anàlisi i les composicions dels noms, les variacions tipogràfiques i els diferents suports d’escriptura.
|
Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base.
[...]
|
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia.
[...]
|
Tant si es tracta de tasques de reescriptura de textos coneguts com de la invenció de històries, els nens han de resoldre el problema de la superposició de situacions enunciatives: qui diu què, a qui, i com ho diu.
[...]
|