Fonamentació
Aquesta secció exposa informació sobre les unitats del llenguatge que ocupen a mestres i alumnes en l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Es presenten conceptes que justifiquen l’opció per determinades pràctiques o activitats a l’aula.
|
|
Hi ha moltes formes d’escriure una llengua, però l’ortografia representa l’única forma normativa.El diccionari és el llibre que resumeix les convencions d’aquesta norma de referència i l’alfabet és el material de base. |
|
|
|
|
Els estudis sobre el vocabulari de la llengua orienta l’ensenyament cap a la idea de xarxa més que de llista,cap a la idea de transvasar els nivells de la llengua més que d’un nivell específic, de grups de paraules més que de paraules aïllades. |
|
|
|
|
Els poemes per infants utilitzen molts procediments lúdics de jocs amb el llenguatge, per aquest motiu els considerem conjuntament, i tots dos col•loquen el llenguatge en primer pla. |
|
|
|
|
Els jocs de llenguatge i l’escriptura alfabètica tenen moltes coses en comú: tots dos impliquen un distanciament del llenguatge d’ús. |
|
|
|
|
El nom propi serveix per a donar sentit a l'escrit perquè és la primera forma estable d'escriptura que els nens reconeixen i produeixen. |
|
|
|
|
En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme "error", sobre les competències de l'alumnat, sobre el procés d'aprenentatge ni sobre les situacions de producció quan es tracta d'ortografia. |
|
|